TARDA DE POESIA AL CAFÈ DE L'ÒPERA

 

     Recordo aquella tarda al Cafè de l'Òpera de la rambla de Barcelona i els seus instants màgics a l'arribar. El cafè estava a rebossar d'amants de l'art. A l'entrar al cafè, el soroll dels carrers s’esvaïa en el moment que vaig travessar la porta, i em vaig trobar com en un altre món, on les parets impregnades de la història de tantes vides, que havien passat per aquest lloc, semblaven desvelar els secrets en cada racó.

     Jo sentia curiositat per conèixer l'artista convidat. Vaig preguntar si havia arribat. Estava al fons amb un cercle d’amics, el vaig saludar. Hola!, per fi he pogut venir! Era amic dels amics amb els que m'havia relacionat els darrers anys. Vam pujar a dalt a la sala on ens esperava el director del programa y la presentadora en el programa “diàlegs poètics" 

     Estava davant al Liceu de Barcelona. Un lloc ple d'històries i d'emocions. Em vaig sentir acompanyada i acaronada de seguida, per tots els assistents a l’entrevista en la petita sala a dalt del cafè.

     Vaig seure en una taula vora la finestra. Abaix es sentia el bullici de La Rambla i els amants de la música sortien del Liceu. La llum de la tarda s'esculava suaument per les fulles dels arbres del carrer a la finestra. 

     Els amics invitats, eren ànimes unides per l'amor a la bellesa de l'art. El programa Diàlegs Poètics estava a punt de començar, i el cor em bategava amb l’expectativa de l’entrevista a un poeta: Abel Santos. Un artista que parla de la vida quotidiana, de la seva sort, de la pèrdua, del que estima, de la crisis nerviosa del món actual..., temes de religió, política..., tot ho transforma en art, dins els seus llibres, amb un to de sinceritat. Tot ho converteix en eternitat amb el poder de la paraula.

     A l' acabar l'entrevista, la màgia s'intensifica; el poeta recita poesies pròpies, i els assistents tenen micro obert per recitar les seves. 

     Els poetes fant flotar les paraules a l'aire, per endinsar-se a l'anima de cadascú, transformant les paraules en vida pròpia i alçar-nos a una altra realitat, reflectint no només els seus sentiments, sinó els nostres propis desitjos més amagats. 

     Els poetes, tenen una gran capacitat de convertir experiències quotidianes en poesia. Al escoltar-los, el més simple dels moments es revesteix d’una bellesa incomparable.

     Em considero una amant de la capacitat dels poetes per evocar sentiments i expressar-se en paraules, ja que no tots els batecs del cor es poden traduir en llenguatge, i és precisament la recerca de paraules on rau la grandesa de l'escriptura.

     Aquella primera trobada amb un poeta, en aquell lloc tan emblemàtic, va encendre en mi, una flama insospitada. Va fer mes constant la meva presència al cafè de l'òpera en les trobades de tardes de poesia, en el programa “diàlegs poètics “ que es grava cada mes amb la presencia d'un artista de la literatura o de la música. Així anava impregnant la meva ànima de diferents vides, de sentiments, i de projectes creatius, per començar jo a escriure moments significatius per mi, records i memòries amb passió. 

                     Alícia Llinàs Gibert. 9/24