LA SOCIETAT LITERARIA DEL PASTEL DE PELL DE PATATA DE GUERNSEY

 

    

             Autora:
             Mary Ann Shaffer i Annie Barrows
             Publicat, l'any 2008

Argument

      L'argument gira al voltant de Juliet Ashton, una escriptora londinenca que, després de la Segona Guerra Mundial, entra en contacte amb els habitants de Guernsey a través d’un intercanvi de cartes. La correspondència li revela com aquest grup de persones, unint-se per amor als llibres i per esquivar la repressió nazi, van formar una societat literària única. Juliet se sent atreta per l’illa i els seus habitants, especialment per Dawsey Adams.

El meu comentari.

      Aquesta obra em captiva per la seva barreja de història, per l'amor per la literatura i la força que es genera, entre vincles humans. També perquè sents que estàs descobrint els secrets de l’illa juntament amb la protagonista, Juliet Ashton,  la qual cosa fa que la lectura sigui emocionant i t'absorveixi llegint. Les cartes és una forma intimista de conexió, més directa, de proximitat als personatges, que s'expressen en primera persona, donant més autenticitat, gairebé com si fossis la confident de les seves emocions i pensaments més íntims, també  dona dinamisme als membres de la societat literària. És per mí, una forma d'explicar la realitat, amb sentiment i empatia, del temps que van viure durant l'ocupació alemanya en la segona guerra mundial. Encara que les històries queden fragmentades en cartes, però una a una,  invita a llegir la carta, que continua el següent dia.

     La novel·la també reflecteix el poder de la literatura com a refugi en temps difícils.
Els membres de la societat literària no només troben consol en els llibres, sinó que aquests es converteixen en una eina per a la supervivència i la resistència cultural que necessiten.
     És un retrat emotiu de la Segona Guerra Mundial. Es descobreixen històries tràgiques, drames, pèrdues, però també moments d’humor, tendresa i esperança.
Tot i que hi ha moltes novel·les sobre la guerra, aquest llibre destaca per la seva mirada humanista, de persones que van haver de sobreviure amb intel·ligència i coratge. El fet que la història estigui basada en fets reals li dona un impacte més  emocional.

És interessant conèixer la història de Guernsey durant la segona guerra mundial i la capital Saint Peter Port. Un dels ports més bells del canal de la Mànega. A Peter Port hi la Casa Hauteville, on va viure l’escriptor Victor Hugo durant el seu exili. I el castell Cornet, una fortificació que ha protegit la ciutat durant segles.


Totalment recomanable.

Endevina!, llegint el llibre, el que et pot aportar la seva lectura.

           Alícia Llinàs Gibert. 1/2025

TAMBÉ AIXÓ PASSARÀ de Milena Busquets.

 

         

                 "TAMBÈ AIXÒ PASSARÀ".

                   De Milena Busquets.

Editorial Anagrama

Publicada l'any 2015.

Argument:

És una novela breu que ofereix reflexions intimes i exemplars sobre el dol, l'amor i la fragilitat de la vida.

       La història està narrada des de el punt de vista de Blanca de 40 anys. Es la protagonista y narradora, que després de la mort de la seva mare s'enfronta al buit que aquesta pèrdua ha deixat a la seva vida. Té una personalitat complexa, sensible, imperfecte, contradictòria i plena de vida i això la fa humana. Viu el dol de la seva mare amb intensitat i reflexiona sobre les seves relacions amoroses, d'amistat i el significat de viure.

      Decideix passar uns dies a Cadaqués, un lloc ple de records i moments viscuts amb la seva mare. Acompanyada de les seves amigues, ex-parelles, fills i altres figures que están a la seva vida. Cadaqués és un escenari ple de llum de mar i paisatges mediterranis que contrasten amb el caos interior de la protagonista.

       Blanca es el retrat d'una dona en crisis, que es manifesta no només en el dol sinó també amb la manera de relacionar-se amb el món, incloïent t'hi el sexe, i la fragilitat de les emocions. Té relacions superficials amb una bona conexió emocional. Ella no renega a cap dels seus amors ni de cap de les seves ferides. Diu: "molts porten els seus odis i ressentiments com insígnies i espases amb tant d'orgull i tenacitat com els seus afectes". Cerca un sentit a la vida i mostra la capacitat de seguir endavant, amb el buit emocional de la pèrdua de la seva mare. Al final, reconeix a la seva mare, i es reconeix a ella. El dol la fa reflexionar sobre la seva vida. Ella de pensament lliure, pensa que potser, s'ha equivocat, que no ha sabut crear un víncul fort amb les persones. El víncul fort només l'havia tingut amb la seva mare.

       El títol de la novel.la: "Tambè això passarà, simbolitza la fugacitat tant del dolor com de l'alegria.

Què t'assemblat?

      M'ha semblat un llibre que no destaca per una profunditat literària o de diàlegs sofisticats, sinó que són senzills i col·loquials, d'estil directe i accessible, fàcil de llegir. Consegüeix conectar amb els lectors a través de frases per pendre nota, de molta veritat. Comparteix una experiència humana de forma senzilla i propera. Els temes que tracta li dona atractiu per un número massiu de lectors que poden veure's a sí mateixos en una mateixa situació, fins i tot pot arribar a lectors poc habituats a la lectura. La seva insistència en viure intensament encara que desordenada transmet una sensació de llibertat que també atrau als lectors.

El recomanaries?

Sí, Si busquen una lectura lleugera, sense densitat literària elevada, també si busquen un espai per reflexionar, sobre la pèrdua, l'amor i la fragilitat de la vida, és un llibre que pot agradar.

                  Alícia Llinàs Gibert. 1/25

Frases del llibre, per prendre nota, que captiven al lector:

1."El dolor té alguna cosa bona: no deixa espai per a la mentida."

Una reflexió honesta sobre com el patiment ens despulla del que és superficial i ens enfronta amb la veritat.

2. "L'amor d'una mare és l'única cosa que no es pot substituir."

Blanca reflexiona sobre la pèrdua de la mare i la profunditat d'aquest enllaç insubstituïble.

3. "Vivim com si fóssim eterns, i l'únic que som és fugaços."

Una frase que captura el contrast entre com vivim i la realitat de la nostra finitud.

4. "Els comiats mai no són elegants, perquè ens entestem a resistir-los."

Una observació sobre la dificultat de deixar anar, ja sigui a persones, moments o etapes de la vida.

5. "No hi ha mapa per al dolor, cadascú ha de trobar el seu propi camí."

Una idea poderosa que reconeix la individualitat del dol i com tots ho enfrontem de manera diferent.

 

RECORDANT CADAQUÉS

 

       

      Aquest poble resguardat per les muntanyes, per una carretera endiablada y per un vent salvatge, que embogeix a tots els que no mereixen la bellesa dels seus cels i la llum rosa dels seves postes de sol als capvespres a l'estiu, tenyint les façanes blanques de tons daurats, és Cadaqués. El poble sembla suspès entre el mar i la terra, els seus carrers i racons del poble es converteixen en acollidors dormitoris, ennvolicant-te en onades de vellut, que esborren tots els disgustos y malts del món.
      Les cases blanques amb teulades de teula vermella s’arrengleren al llarg de la badia, reflectint-se en l’aigua calmada com un mirall trencat per les ondulacions. Els carrers són estrets, empedrats, amb una fragància salada que arriba del port. Caminar pausadament pels seus carrers és com llegir un llibre antic, un llibre que arriba a les teves mans, on cada pàgina et revela records llunyans.

     El mar és omnipresent, amb el seu blau profund que hipnotitza i sembla canviar de tonalitat amb cada respir de la tramuntana.

     Les barques de colors suren sobre les onades com si fossin pedaços d’una aquarel·la que mai s’asseca. És un paisatge que et convida al silenci, a la meditació i a la creativitat. 

     El camp ple de matissos amb oliveres i matolls de romaní s’escampen pels turons, mentre el sol s’escola entre les branques i dibuixa ombres allargades sobre la terra. Tot sembla desprendre un aire de solitud i autenticitat, com si Cadaqués fos un espai fora del món, on només existeixen els records i el pes de la memòria.

        

                  Alícia Llinàs Gibert. 1/25

Recordant Cadaqués,relat.

És un regal de moments d'inspiració que no es deixen escapar, mentre vaig llegint el llibre:

"También esto pasará" de Milena Busquets