MEMORIAS DEL CAFÉ DE LA ÓPERA

 

    

Memoria del café de la ópera del viernes 14 de febrero 2026.

Agradecimiento.

Escrito por Antonia Pilar Villaescusa quien condujo la entrevista a Elvira Costa Miró actriz y escritora.

Ayer en el café de la Ópera en el marco de "Café de Letras y Música" se vivió una tarde muy intensa a pesar del mal tiempo reinante y de la fuerte lluvia que impidió que algunos pudieran venir, aún así, el café se llenó. Elvira Costa Miró nuestra invitada estuvo magnífica, recitando poemas de Antonio Gala y la descubrimos un poco más en todas las preguntas que le hice, Manuel Ferrer, nos hizo reír y de buen grado con sus monólogos, el micro abierto no fue tan extenso pero muy rico en contenido, el monográfico de Antonio Gala que leí hizo descubrir un poco más a este gran dramaturgo, poeta y filósofo a los asistentes. Resumiendo, una tarde magnífica a pesar de la lluvia que caía. Mil gracias a todos.

Antonia Pilar Villaescusa Rius




Alícia Llinàs Gibert poeta, asistió a la entrevista y quiere contar un poco de las palabras que nos transmitió la actriz a todos los asistentes.


Ella se encuentra siempre bien a si misma, comunicando, motivando a la gente e interpretando.
"Hay muchas personas que necesitan que las motives por tener muchas dificultades psicológicas".
"Tener un entorno que te apoya es importante".
"Todos nos podemos ver reflejados uno a otro".
"La soledad adquirida ayuda a conocerse".


Libros: 3
《40 historias sobre un viaje llamado vida》.
《Justiciero de la tormenta》
《35 historias que pueden cambiar tu vida》

"La filosofía de la vida le conecta mucho". Principalmente la actitud ante ciertas cosas que le seducen.

Ha conocido a personas muy diversas y cada una tiene una manera distinta de entender la vida. Sus circunstancias son distintas. Además una persona que reflexiona tiene una filosofía distinta. Tiene a veces una coraza pero cuando conoces su interior es majísima.

"No es partidaria de dar consejos porque es desde un punto de vista personal".

"Todos nos podemos ver reflejados uno a otro".

▪︎Le preguntamos sobre el destino o la casualidad:
Nos contesta que todo pasa por una causa. Es una sucesión de evidencias. Nosotros mismos nos forzamos el destino.
Hay que tener un afán de superación y educar el celebro, pues la persona negativa se va autodestruyendo.

▪︎Se describe como una buena persona.

▪︎¿Algo que le desagrada?
Le desagrada que una persona no sea honesta.

▪︎Le preguntamos si borraría algo de su vida y dijo que no.

Añadió una reflexión:
《Seras dueño de tu destino el día que sepas lo que quieres》.

Una frase:
《Un país que no acude a la cultura para ella es pobre》.


Pel.lículas:

Es actriz del cortometraje: "espejismo" del director Manuel Ferrer.
Dice que cada uno tiene en su interior algo de cada personaje.


Finalizó la entrevista leyendo unos poemas del poeta y dramaturgo Antonio Gala:
"Es hora ya de levantar el vuelo"
"Cuando tendré, por fín, la voz serena"


Alícia Llinàs Gibert. 2/2026

La sala de amigos: escritores, poetas, directores y otros artistas de cine.

LLIBRE: EL SODOMITA I LA INQUISICIÓ

Nova lectura que hem comentat al nostre cafè literari amb la presència de l'autora Rocío Rodríguez.

Publicat el 2015

El meu comentari:

Es una novel·la històrica que explica la vida d'un noi anomenat Gonzalo en l'Espanya dels sègles (XVI-XVIII). Una època fosca de la història marcada pel poder religiós exercit per la inquisició.

Comença la història quan el protagonista descobreix la seva atracció cap als homes. Marxa de casa seva perquè no vol ser descobert. Això desencadena un recorregut ple de dificultats, persecucions, fugides per territoris com la Corona d'Aragó, Madrid i la costa del Marroc. Posa en relleu els severs càstigs que el tribunal inquisitorial aplica sobre la sodomia.

La novel.la combina l'aventura, el drama i la denúncia social. L'autora investiga sobre els processos judicials reals de la inquisició que dona credibilitat i realisme a la narració. La lectura amb aquesta base històrica que la sosté, adquireix un pes emocional més intens.

Ens apropa a una realitat silenciada de la història europea i a la vegada fa reflexionar sobre la intolerància social i religiosa d'aquella època, on la por i la repressió condicionaven la vida personal dels individus. La homosexualitat era considerada "un pecat contra natura", castigat amb penes dures; com la foguera, les galeres, els assots o el desterrament.

El protagonista ha de  lluitar constantment amb el desig de viure amb autenticitat i la necessitat de sobreviure en un mon dominat per la por i el càstig; Gonzalo travessa territoris plens de vigilància, buscant espais on poder ser un mateix sense por.

Estableix un pont del passat amb el present. Ens recorda la importància dels drets, del respecte a la diversitat i la llibertat personal.

Recorda fins a quin punt la dignitat humana pot resistir en els contextos hostils.

La duresa dels fets m'ha colpejat enormement. Em desperta una mirada més conscient cap al valor de la llibertat i el respecte en la meva societat, encara que queda molt per aprendre sobre l'acceptació i la convivència.

Dels personatges:

No són els protagonistes d'una novel.la sinó que són veus rescatades d'arxius; figures documentades que el llibre els hi dona vida.

Els sodomites acusats són de procedència molt diversa; criats, joves aprenents, artesans... Treballen, tenen família. La persecució recau no sobre persones marginals aïllades, sinó sobre persones integrades; amb relació de dependència com d'amo/criat, mestre/aprenent.

No tenim la veu íntima dels acusats doncs és una veu filtrada dels tribunals. Però tenim les veus de la comunitat que participen amb interrogatoris, testimonis, confessions...

La novel·la és un exercici de memòria doncs respecta aquestes veus perquè deixin de ser només expedients i tornin a ser persones.

Donc molta relevància i molt de mèrit a l'esforç de l'escriptora Rocío Rodriguez pel seu treball d'investigació.

Alícia Llinàs Gibert. 2/2026