Sala de ball de l'Ateneu Arenyenc.
L'escenari de la sala de ball, esperava als músics que formarien part de la festa íntima, evocadora, entranyable, amb gestos i d'abraçades de totes les noies que vindrien. Celebràvem un retrobament, Algunes havíem arribat els 60 anys i els 60 més 1, o més pocs.
L’instant fràgil del retrobament, va ser el nostre intercanvi de mirades, on encara brillava l’essència de les nenes que un dia havíem estat. Allò que vam ser amb la força d'aquell temps. Els nostres ulls com estrelles, brillaven històries que mai no oblidarem, trencant aquella barrera inicial que sempre, sembla aparèixer, quan es retroba algú després d'un temps.
En un segon vam desfer el mur de gel i en un esclat i amb una abraçada, vam trencar la distància entre nosaltres.
Aquelles nenes que érem, segueix dins nostre, però amb noves ales, amb nous universos.
La música omplia l’espai de nostàlgia i d'un abraç mutu. Ens vam explicar moments del present, els moments feliços, sense recordar el que en la vida ens havia passat. Algunes havíem mantingut el contacte, altres feia anys que no ens vèiem, però aquella nit totes semblàvem reprendre la conversa exactament allà on l’havíem deixat fa dècades.
Hem recordat que la vida pot canviar en molts aspectes, però que hi ha coses que romanen inalterables. Com la nostre amistat i la nostàlgia del pas dels anys, que forma part de la nostra alegria per retrobar-nos de nou.
Una nit amb música que guardarem per sempre en el nostre record, un record més que afegir a la llarga història que, malgrat els anys, ara escrivirem plegades al nostre cor.
Ara tenim ganes d'iniciar un camí compartit, de teixir amb paraules i somriures tendres una nova història del nostre destí. El passat ens dona l'empenta serena, perquè hem viscut, i el present ens demana saber qui som i com volem ser, amb la oportunitat ara de tenir el cor obert per compartir moments alegres i feliços totes plegades, amb nous retrobaments.
La festa es va allargar fins a altes hores de la nit, però la sensació d’haver viscut un moment irrepetible es va quedar amb nosaltres després de l’última cançó i camí cap a casa.
Alícia Llinàs Gibert. 9/24
No hay comentarios:
Publicar un comentario