Nova lectura que hem comentat al nostre cafè literari amb la presència de l'autora Rocío Rodríguez.
Publicat el 2015
El meu comentari:
Es una novel·la històrica que explica la vida d'un noi anomenat Gonzalo en l'Espanya dels sègles (XVI-XVIII). Una època fosca de la història marcada pel poder religiós exercit per la inquisició.
Comença la història quan el protagonista descobreix la seva atracció cap als homes. Marxa de casa seva perquè no vol ser descobert. Això desencadena un recorregut ple de dificultats, persecucions, fugides per territoris com la Corona d'Aragó, Madrid i la costa del Marroc. Posa en relleu els severs càstigs que el tribunal inquisitorial aplica sobre la sodomia.
La novel.la combina l'aventura, el drama i la denúncia social. L'autora investiga sobre els processos judicials reals de la inquisició que dona credibilitat i realisme a la narració. La lectura amb aquesta base històrica que la sosté, adquireix un pes emocional més intens.
Ens apropa a una realitat silenciada de la història europea i a la vegada fa reflexionar sobre la intolerància social i religiosa d'aquella època, on la por i la repressió condicionaven la vida personal dels individus. La homosexualitat era considerada "un pecat contra natura", castigat amb penes dures; com la foguera, les galeres, els assots o el desterrament.
El protagonista ha de lluitar constantment amb el desig de viure amb autenticitat i la necessitat de sobreviure en un mon dominat per la por i el càstig; Gonzalo travessa territoris plens de vigilància, buscant espais on poder ser un mateix sense por.
Estableix un pont del passat amb el present. Ens recorda la importància dels drets, del respecte a la diversitat i la llibertat personal.
Recorda fins a quin punt la dignitat humana pot resistir en els contextos hostils.
La duresa dels fets m'ha colpejat enormement. Em desperta una mirada més conscient cap al valor de la llibertat i el respecte en la meva societat, encara que queda molt per aprendre sobre l'acceptació i la convivència.
Dels personatges:
No són els protagonistes d'una novel.la sinó que són veus rescatades d'arxius; figures documentades que el llibre els hi dona vida.
Els sodomites acusats són de procedència molt diversa; criats, joves aprenents, artesans... Treballen, tenen família. La persecució recau no sobre persones marginals aïllades, sinó sobre persones integrades; amb relació de dependència com d'amo/criat, mestre/aprenent.
No tenim la veu íntima dels acusats doncs és una veu filtrada dels tribunals. Però tenim les veus de la comunitat que participen amb interrogatoris, testimonis, confessions...
La novel·la és un exercici de memòria doncs respecta aquestes veus perquè deixin de ser només expedients i tornin a ser persones.
Donc molta relevància i molt de mèrit a l'esforç de l'escriptora Rocío Rodriguez pel seu treball d'investigació.
Alícia Llinàs Gibert. 2/2026
No hay comentarios:
Publicar un comentario