A la farmàcia ens trobem amb situacions molt variades, des de clients que volen un consell, a clients que tenen pressa i volen la medicina i no pregunten res, també persones que no entenen el perquè no podem donar-lis el medicament, persones que venen amb receptes falses, persones que molesten amb malts comentaris i que no venen al cas...altres.
Explicaré algunes situacions que recordo, algunes que et mantenen en tensió, altres un chic divertides.
Any 2000, Hospitalet de Llobregat.
Primera guàrdia de la setmana.
Estava de guàrdia en una zona cèntrica de L'Hospitalet del Llobregat a Barcelona. Feia fred i ja eren gairebé les deu i arribava ben puntual a fer la guàrdia.
Al carrer davant de la farmàcia hi, havia una cua considerable de persones esperant impacientment. A dins, treballaven a un ritme frenètic i era hora ja de baixar la persiana. Teníem una finestreta per vendre els medicaments.
Es presentava una nit intensa, amb un flux constant de clients que necessitaven des de medicaments per a nens amb febre fins a remeis per persones grans que havien estat a urgències . El telèfon no parava de sonar sempre, i els clients sempre estaven impacients, i amb tensió acumulada.
Em vaig posar la bata blanca i ja estava llesta per tota la nit de guàrdia.
La primera persona era una dona gran que necessitava consells sobre un tractament per la tensió arterial, la segona, un home que va aparèixer precipitadament a la finestreta. Va passar a tothom i portava una recepta. Em va donar la recepta amb impaciència.
De pressa, que fa estona que espero fora! No sé com podeu anar tan lents!, va dir amb un to irritat.
La gent estava exaltada. Primer un després l'altre! deien.
A veure, potser és urgent, deixeu-lo passar!
Oh noia!, tots estem igual! Em deien.
Vaig agafar-li la recepta. Era un tractament complicat, que requeria una explicació detallada per evitar errors.
Sabia que no podia simplement lliurar el medicament i ja està. Es té que esperar li vaig dir. Entre la pressió del client, la veu de l’home cada vegada més alta, i que s'anava queixant, ja no sabia que fer. A fora hi ha una cua quilomètrica! No és just!, va exclamar amb frustració.
Vaig intentar mantenir la calma. Ho sento, però he de revisar bé cada recepta i explicar com ha de prendre el medicament. Es molt important que ho entengui bé per la seva salut.
No necessito cap lliçó, només vull el medicament! No tens idea de com d’urgent és!, va replicar ell, encara més exaltat.
La gent de la cua a fora estava a punt d’explotar! I la cua a fora s’anava fent més llarga i inquieta. Feia fred i la paciència de la gent s’esgotava ràpidament, i alguns ja començaven a cridar amb impaciència. Jo podia escoltar les veus enfadades i els parlars de la multitud que creixien en intensitat. Sabia que la situació es podria descontrolar en qualsevol moment. L'home va començar a alçar la veu, cosa que només va empitjorar la situació. Ets incompetent!, això és inacceptable! No pots fer la teva feina més ràpidament? Hi ha gent esperant!
Només dóna'm el medicament! No em cal que m’expliquis res!
Quina mala educació per favor aquest home!, vaig mantenir la compostura.
En aquell moment, vaig saber que havia de posar límits.
Entenc que estiguis enfadat i que vulguis marxar ràpidament, vaig dir, mantenint la veu ferma però tranquil·la. Però és la meva responsabilitat assegurar-me que entenguis com prendre aquest medicament. No vull que prenguis alguna cosa de manera incorrecta i et faci malt.. estàs massa exaltat.
L’home, respirant ràpidament i visiblement enfadat, es va veure obligat a calmar-se una mica davant la determinació. Després d’uns moments de tensió, va fer un gest pacient, com si cedís.
D'acord, d'acord, va dir encara ressentit. Però afanya’t!
Amb rapidesa però amb cura, vaig explicar-li la dosis pautada pel metge i com havia de pendre el medicament i va respondre a les meves preguntes clau. Havia d'ésser així. Si hi ha consciència i la persona està tranquil·la potser hagués sigut diferent.
Immediatament, tenia un nou client , mentre la remor de la multitud afora seguia creixent. Em quedava una llarga nit per davant. La feina de dins s'havia de fer.
Finalment, a les dues de la matinada, quan la cua es va reduir i el ritme va afluixar, em vaig permetre seure un moment. Estava esgotada, però també satisfeta d’haver fet la meva feina de manera responsable, tot i la pressió. Havia ara de revisar les receptes i firmar-les, hi havia tantes receptes de paper per sallar, que m'agafava dolor de cervicals cada nit.
Treballar de nit en una farmàcia pot ser un repte immens, amb clients que sovint estan al límit de la seva paciència, i s'ha de saber que la nostra professionalitat es crucial pel bé del pacient.
Malgrat la tensió, havia aconseguit mantenir la calma i assegurar-me que tots els clients rebessin l’atenció que necessitaven. S'ha d'estar preparat per afrontar diverses situacions amb determinació.
Havia d'anar a dormir a casa al matí I part de la tarda per començar una nova guàrdia de nit. Les nits són difícils a les ciutats, doncs estàs sola i hi ha molta cua a vegades, i no es pot perdre la calma.
Segona guàrdia, la nit següent.
Va trucar al timbre un home alt, amb un abric llarg i moll per la pluja. Tenia els cabells desordenats i els ulls enfonsats, com si no hagués dormit en dies.
Bon vespre!, vaig saludar , amb la meva veu calmada però amb un lleu tremolor. L'home no va respondre immediatament, i amb una veu trencada, va preguntar:
Teniu alguna cosa per la por? La pregunta em va sorprendre. Per la por?, vaig repetir, intentant comprendre el significat que hi havia darrera d'aquelles paraules. L'home va assentir lentament. Sí... per les nits, quan no puc dormir... hi ha persones que em segueixen, ombres...
Fa dies que no dormo... Cada cop que tanco els ulls, la veig... Ella és allà, sempre observant, des de les ombres.
Va començar després de la mort de la meva dona... la seva veu es va trencar en aquest punt, plena de dolor. Sé que sona boig, però la sento... la seva presència, em va mirant tota la nit.
Em vaig quedar muda, em vaig sentir incòmoda, però vaig intentar mantenir la professionalitat.
No sabia com respondre. Les paraules de l'home no tenien sentit lògic, però el seu patiment era real. No ho feia veure. Podria recomanar-te alguna cosa per ajudar-te a dormir millor, vaig dir mentre buscava una caixa de valeriana.
Aquella mirada desesperada indicava que la seva por era més profunda, arrelada en alguna cosa més fosca. Mentre preparava el remei, notava que l'home tremolava, no de fred, sinó de por. Va intentar calmar-lo amb un somriure suau, però ell va començar a parlar, com si no pogués contenir més la seva angoixa.
Vaig voler donar-li la caixa de valeriana però sabia que no seria suficient. Necessitava un tractament més fort. Ha d'anar al metge o anar fins a l'hospital, li vaig dir.
Tens una germana o algú que et pugui acompanyar?, Va dir que estava sol. Vaig voler oferir-li consol. Amb un medicament adequat, es trobarà bé, li vaig dir.
Vagi a l'hospital, no està massa lluny.
Gracies va dir, i va agafar la caixa i se'n va anar.
La seva figura fosca, es confonia amb les ombres de la nit.
Aquest client no el coneixia però en aquest cas es un acte de responsabilitat comunicar- ho al metge, li vaig registrar la targeta sanitària en aquest cas, i vam decidir l'endemà comunicar-ho.
Si va voler venir a la farmàcia senyal que volia un tractament, potser anirà a l'hospital com li vaig recomanar, és el que podia fer, li vaig fer entendre que no era una situació normal i que necessitava un tractament més fort. En aquest cas es veia un home entenedor tot hi la seva psicosis.
Vaig està pensant que podria ser un indici d'esquizofrènia o d'una altra forma de trastorn mental caracteritzat per al·lucinacions o deliris. Els símptomes que ell menciona, com veure i sentir la presència d'una persona morta, poden ser interpretats com a manifestacions d'una psicosi, en què la persona perd el contacte amb la realitat.
Com a farmacèutica, puc oferir suport i orientar a la persona cap a un professional especialitzat, el psiquiatre, que pugui proporcionar l'ajuda necessària. Jo li vaig oferir un remei per ajudar-lo a dormir, però la situació requeria una intervenció més profunda. Venent- li la capsa de valeriana potser es va tranquil·litzar momentàniament.
Durant la resta de la nit, la farmàcia va romandre en silenci. Cap altre client de moment, i em vaig quedar sola amb els seus pensaments, pensant amb aquest home que tenia por. Havia estat un home desesperat amb una ment torbada.
Quan finalment va arribar el matí, el vent havia cessat i la ciutat començava a despertar, com si la nit anterior hagués estat només un malson...
Tercera nit.
Eren les dues de la matinada, i la nit semblava tranquil·la. Feia estona que no entrava ningú, i aprofitava el temps per col·locar els medicaments de les caixes i mirar l'estoc del dia.
De sobte, va sonar el timbre, vaig anar a la finestreta i em vaig trobar amb una figura alta i esvelta, coberta amb un llarg abric de pell de visó. Vaig veure a una persona amb cabells llargs i vermells, llavis pintats de vermell viu, i ulleres de sol enormes que, per descomptat, no encaixaven amb l’hora de la nit. A simple vista, semblava una dona molt glamurosa, teatral.
Aquella nit seria, com a mínim, curiosa.
La figura era teatral, però semblava un travesti. Era misteriós. Em va somriure, sabia que estava una mica sorpresa i, sense dir ni una paraula, es va treure les ulleres de sol, deixant al descobert uns ulls delineats amb precisió mil·limètrica.
Bon vespre!, va dir amb una veu profunda però suau, Necessito... alguna cosa molt especial, va afegir mentre es passava la mà per sobre el pit, amb una mirada enigmàtica.
Acostumada a tot tipus de clients, vaig esbossar un somriure professional i vaig preguntar:
I què és el que necessites exactament?
Llavors, sense cap avís, la figura va fer un moviment dramàtic amb el braç, tirant enrere l’abric de pell, i revelant un body negre , ajustat al cos i brillant com si fos sortit d’una revista de moda o vingués del teatre de cabaret o fos un travesti.
Em vaig quedar de pedra per un segon, sorpresa per aquesta figura inesperada. Però abans que pogués reaccionar, va començar a girar sobre els seus talons, mostrant el body des de tots els angles com si estigués desfilant sobre una passarel·la imaginària.
Què et sembla? Estic fabulosa, oi? va dir amb un somriure , vaig trigar un moment a recompondre’m. Estava com espantada jo.
Sí, estàs... molt bé, vaig respondre finalment, sense saber ben bé què dir.
Però... necessites alguna cosa de la farmàcia? Li vaig dir sense perdre la calma i la compostura sempre.
La clienta va somriure apropant-se una mica massa, vaig retrocedir instintivament.
Ah, clar que sí, estimada! Necessito una cosa per... diguem-ne, mantenir-me la nit animada. Teniu lubricants?
Jo estava una mica descol·locada per la situació. Sí li vaig dir.
Perfecte, preciosa! va dir mentre es girava amb un gir teatral exultant. No t'espantis!
Vaig anar a buscar una ampolla de lubricant i li vaig donar.
Espero que el teu torn no sigui sempre tan avorrit, va dir mentre pagava amb un bitllet. Avui t’he portat una mica d’alegria nocturna.
Amb un aire dramàtic va desaparèixer en la foscor de la nit. Vaig deixar anar un sospir i em van venir ganes de riure.
Cada nit tornava. Al final, d'aquests personatges de la nit, t'hi acostumes.
No era la nit més normal que havia tingut, no podia evitar riure per dins mentre explicava l’incident a la meva companya al matí. Va ser una nit de comèdia i glamur.
Vaig tenir una experiència que va acabar sent més divertida que perillosa, però les coses podrien haver pres un gir diferent. En aquest cas volia un lubricant, però inesperadament et poden demanar medicaments del sistema nerviós sense recepta insistentment. És important estar preparat per aquestes situacions i prendre sempre precaucions per garantir la pròpia seguretat.
Quart dia de guàrdia.
Aquesta vegada va trucar un home amb un abric llarg i caputxa, que li cobria gairebé tota la cara. Jo amb els nervis ja una mica crispats, de cada nit anterior, em preparava per qualsevol altra sorpresa.
L’home es va apropar a la finestreta i em un gest ràpid amb les mans, es va treure l’abric de cop. Sota l’abric només portava un pijama de quadres.
El contrast va ser tan ridícul que vaig esclafar a riure. Necessito alguna cosa per dormir, no puc més, va dir l'home amb una veu cansada.
Després de recomanar-li unes pastilles de melatonina, vaig veure com l’home pagava i sortia.
Tot i que la situació podria semblar còmica i inofensiva a primera vista, d'altre banda podria ser més perillosa. Quan es treballa de nit, especialment en un lloc com una farmàcia, és important mantenir-se vigilant i no abaixar mai la guàrdia, ja que algunes persones podrien aprofitar l'aïllament de la nit per intentar alguna cosa malintencionada.
Una persona amb una disfressa o un comportament estrany podria estar intentant desviar l’atenció o intimidar, creant una falsa sensació de seguretat per després intentar robar o fer alguna cosa pitjor. Per això, és crucial tenir protocols de seguretat clars, mantenim les càmeres de seguretat actives i tenir algun sistema per demanar ajuda ràpidament en cas necessari.
Aquella nit vaig tenir una experiència més divertida que perillosa.
Cinquè dia de guàrdia.
La temperatura havia baixat en picat, i el fred intens mantenia la ciutat en silenci.
Era gairebé mitjanit quan va sonar el timbre. Un home d’uns quaranta anys, amb l’aspecte cansat i la cara tensa, es va apropar a la finestreta. El vaig saludar amb un somriure professional, tot i que immediatament, vaig percebre una sensació estranya.
Què necessita? Vaig preguntar amb veu amable. L’home em va donar una recepta sense dir res. La vaig agafar i vaig començar a llegir-la.
Es tractava d’un medicament controlat, un sedant potent que només es dispensava sota prescripció estricta. Vaig fer un cop d’ull a la recepta, notant que alguna cosa no quadrava. La lletra i el paper de la recepta no semblava del metge, semblava com si hagués estat escrita amb una màquina d’escriure amb poca tinta i el segell del metge era difús, poc definit. Vaig fer alguna comprovació a l'ordinador. D'aquest metge no va aparèixer cap registre de medicament venut, associat a algun pacient que el coneixessim, davant el dubte, vaig considerar que la recepta era falsa.
Ho sento, vaig dir en calma, aquesta recepta no és vàlida. No puc dispensar aquest medicament.
L’home va frunzir el front, la seva expressió es va tornar més tensa. Deu haver-hi algun error, va respondre amb veu ferma.
El metge m’ha dit que el necessito urgentment. No puc dormir sense això. Em vaig mantenir ferma, tot i sentir la pressió creixent.
Ho entenc, però no puc donar-te el medicament amb aquesta recepta. Si realment el necessites, et recomano que parlis amb el teu metge demà al matí.
L’home va respirar profundament, i el seu to va canviar, esdevenint més insistent i agressiu. Escolta’m bé, necessito aquest medicament aquesta nit. Tu no saps pel que estic passant.
El to de la seva veu no era normal ja. Em vaig sufocar una mica.
No podia fer res, no li podia donar el medicament.
Vaig mantenir la meva veu tranquil·la però ferma. Ho sento, però les normes són molt clares. No puc dispensar-lo.
L'home em va clavar la mirada, durant uns instants, com si esperés que canviés d’opinió. Després, de sobte, va fer un cop amb el puny a la persiana.
Menys malt que estava baixada! Vaig pensar.
Això és ridícul! va cridar. Només necessito dormir!
Vaig mantenir la calma. Sabia que en aquests casos, era crucial no mostrar por.
Entenc que et puguis sentir frustrat, però no puc fer res més. Arriba't a l'hospital per una altre recepta, finalment li vaig dir.
Si vols, puc recomanar-te alguna cosa sense recepta que et pugui ajudar a relaxar-te.
L’home em va mirar visiblement en conflicte. Finalment, amb maledicció em va dir. Ja ho veuré.
Em va espantar molt! A vegades poden tornar i agredir-te.
Finalment se'n va anar.
La farmàcia estava tancada, i encara que no havia estat una confrontació greu, la insistència de l’home i la seva actitud m’havien posat nerviosa. Aquest home podia intentar el mateix a un altre farmàcia i ho vaig anotar per comunicar-ho als companys del matí o a un altre farmàcia de la zona, doncs podria anar d'un lloc a l'altre buscant el medicament.
No podia deixar de pensar en l’home. Podria tornar!
Aquesta de nit va ser moguda també. L'home estava desesperat, però també sabia que havia fet el correcte. Dispensar medicaments controlats sense la documentació adequada podia tenir conseqüències greus, tant per a mi com per a ell.
A les vuit del matí, vaig sortir al carrer encara en silenci. El sol començava a aixecar-se, Vaig respirar profundament, deixant que l’aire fred em refresqués la ment.
Sisè dia. Descans.
Treballar de nit a la farmàcia podia ser tranquil, o molt intens i també ple d’incògnites.
Mai es pot baixar la guàrdia.
Alícia Llinàs Gibert. 9/24
No hay comentarios:
Publicar un comentario