Això també és un dol.
Sense flors ni comiats,
però amb silencis que pesen.
Pel que hauria pogut ser
i només ha existit en la idea,
com una ombra que acompanya.
Per allò que vaig imaginar veritat
mentre encara no ho era.
Per la igualtat que no va arribar,
encara que durant anys
l’a vaig sentir possible.
I aquest és el dol real:
quan la veritat que vaig viure dins meu
no va trobar lloc en el món.
Alícia Llinàs Gibert. 4/2026
No hay comentarios:
Publicar un comentario