TAMBÉ AIXÓ PASSARÀ de Milena Busquets.

 

         

                 "TAMBÈ AIXÒ PASSARÀ".

                   De Milena Busquets.

Editorial Anagrama

Publicada l'any 2015.

Argument:

És una novela breu que ofereix reflexions intimes i exemplars sobre el dol, l'amor i la fragilitat de la vida.

       La història està narrada des de el punt de vista de Blanca de 40 anys. Es la protagonista y narradora, que després de la mort de la seva mare s'enfronta al buit que aquesta pèrdua ha deixat a la seva vida. Té una personalitat complexa, sensible, imperfecte, contradictòria i plena de vida i això la fa humana. Viu el dol de la seva mare amb intensitat i reflexiona sobre les seves relacions amoroses, d'amistat i el significat de viure.

      Decideix passar uns dies a Cadaqués, un lloc ple de records i moments viscuts amb la seva mare. Acompanyada de les seves amigues, ex-parelles, fills i altres figures que están a la seva vida. Cadaqués és un escenari ple de llum de mar i paisatges mediterranis que contrasten amb el caos interior de la protagonista.

       Blanca es el retrat d'una dona en crisis, que es manifesta no només en el dol sinó també amb la manera de relacionar-se amb el món, incloïent t'hi el sexe, i la fragilitat de les emocions. Té relacions superficials amb una bona conexió emocional. Ella no renega a cap dels seus amors ni de cap de les seves ferides. Diu: "molts porten els seus odis i ressentiments com insígnies i espases amb tant d'orgull i tenacitat com els seus afectes". Cerca un sentit a la vida i mostra la capacitat de seguir endavant, amb el buit emocional de la pèrdua de la seva mare. Al final, reconeix a la seva mare, i es reconeix a ella. El dol la fa reflexionar sobre la seva vida. Ella de pensament lliure, pensa que potser, s'ha equivocat, que no ha sabut crear un víncul fort amb les persones. El víncul fort només l'havia tingut amb la seva mare.

       El títol de la novel.la: "Tambè això passarà, simbolitza la fugacitat tant del dolor com de l'alegria.

Què t'assemblat?

      M'ha semblat un llibre que no destaca per una profunditat literària o de diàlegs sofisticats, sinó que són senzills i col·loquials, d'estil directe i accessible, fàcil de llegir. Consegüeix conectar amb els lectors a través de frases per pendre nota, de molta veritat. Comparteix una experiència humana de forma senzilla i propera. Els temes que tracta li dona atractiu per un número massiu de lectors que poden veure's a sí mateixos en una mateixa situació, fins i tot pot arribar a lectors poc habituats a la lectura. La seva insistència en viure intensament encara que desordenada transmet una sensació de llibertat que també atrau als lectors.

El recomanaries?

Sí, Si busquen una lectura lleugera, sense densitat literària elevada, també si busquen un espai per reflexionar, sobre la pèrdua, l'amor i la fragilitat de la vida, és un llibre que pot agradar.

                  Alícia Llinàs Gibert. 1/25

Frases del llibre, per prendre nota, que captiven al lector:

1."El dolor té alguna cosa bona: no deixa espai per a la mentida."

Una reflexió honesta sobre com el patiment ens despulla del que és superficial i ens enfronta amb la veritat.

2. "L'amor d'una mare és l'única cosa que no es pot substituir."

Blanca reflexiona sobre la pèrdua de la mare i la profunditat d'aquest enllaç insubstituïble.

3. "Vivim com si fóssim eterns, i l'únic que som és fugaços."

Una frase que captura el contrast entre com vivim i la realitat de la nostra finitud.

4. "Els comiats mai no són elegants, perquè ens entestem a resistir-los."

Una observació sobre la dificultat de deixar anar, ja sigui a persones, moments o etapes de la vida.

5. "No hi ha mapa per al dolor, cadascú ha de trobar el seu propi camí."

Una idea poderosa que reconeix la individualitat del dol i com tots ho enfrontem de manera diferent.