Aquest poble resguardat per les muntanyes, per una carretera endiablada y per un vent salvatge, que embogeix a tots els que no mereixen la bellesa dels seus cels i la llum rosa dels seves postes de sol als capvespres a l'estiu, tenyint les façanes blanques de tons daurats, és Cadaqués. El poble sembla suspès entre el mar i la terra, els seus carrers i racons del poble es converteixen en acollidors dormitoris, ennvolicant-te en onades de vellut, que esborren tots els disgustos y malts del món.
Les cases blanques amb teulades de teula vermella s’arrengleren al llarg de la badia, reflectint-se en l’aigua calmada com un mirall trencat per les ondulacions. Els carrers són estrets, empedrats, amb una fragància salada que arriba del port. Caminar pausadament pels seus carrers és com llegir un llibre antic, un llibre que arriba a les teves mans, on cada pàgina et revela records llunyans.
El mar és omnipresent, amb el seu blau profund que hipnotitza i sembla canviar de tonalitat amb cada respir de la tramuntana.
Les barques de colors suren sobre les onades com si fossin pedaços d’una aquarel·la que mai s’asseca. És un paisatge que et convida al silenci, a la meditació i a la creativitat.
El camp ple de matissos amb oliveres i matolls de romaní s’escampen pels turons, mentre el sol s’escola entre les branques i dibuixa ombres allargades sobre la terra. Tot sembla desprendre un aire de solitud i autenticitat, com si Cadaqués fos un espai fora del món, on només existeixen els records i el pes de la memòria.
Alícia Llinàs Gibert. 1/25
Recordant Cadaqués,relat.
És un regal de moments d'inspiració que no es deixen escapar, mentre vaig llegint el llibre:
"También esto pasará" de Milena Busquets
No hay comentarios:
Publicar un comentario