Sensacions noves

Al taller d'escriptura, dissabte 25/5/24

                    5 PISOS SOTA TERRA.

     Estic baixant cinc pisos sota terra, per unes escales mecàniques. M'ho agafo en calma, sento una sensació d'autoprotecció, no puc agafar carrera i sortir a l'exterior. Hi han persones que m'adelanten, fan molt de soroll al trepitjar les escales que van baixant, sembla que les escales s'hagin de parar al mig del descens. He arribat abaix al sotan, al pis menys 5. Em trobo amb les mirades de viatgers desconeguts, que mostren calma i paciència esperant que passi el metro que els porti al seu propi destí. Em trobo en un espai, on les vides es creuen momentàniament abans de separar-se. Hi ha una consciència compartida de que estan a la planta menys 5 , la pressa i l'individualisme desapareix. He notat en ells una atmosfera diferent a la superfície,  transformant-se amb un somriure compartit i amable. Tots sembla que busquin caliu, no es fan estranyes, es miren connectant-se entre elles.  A quina direcció vas?     

                           Alícia Llinàs Gibert.