UNA HISTÒRIA SALADA PER EXPLICAR

    

                              EIVISSA. 

Estiu 2022.

A Eivissa, aprop de Sant Antoni de Portmany, cap al nort, es troben les cales:

Salada
I
Saladeta.

    Amb les casetes varador, de les més boniques de les cales d'Eivissa. 

    Un bus t'hi porta des de Sant Antoni. Però per arribar passa per camins sorrencs.
Les parades del bus també són solitaries.
A diferència de Menorca els accesos són més enredats, hi ha molt de bosc.
    Per fi, després d'una averia, o ve un bus nou a buscar-nos o ja podeu surtir del bus i anar a la cala caminant, va dir el conductor. Al menys falten 3km. 

   Doncs, motxila i anar tirant cap avall! És bosc i estic sola. També estic fent unes vacances de plaer i bons aliments, vaig pensar. Em vaig quedar al bus 30' i ens van venir a rescatar.

    Per fi vaig arribar a la cala Salada. Molt bonica!, no em vaig arrepentir d'haver-hi anat. Diferent del que havia vist a la costa Brava. Però una història ja veieu.
   Anar per les cales d'Eivissa és un repte, sense cotxe.
    Ja estic a la cala Salada. Em banyo bé i em faig fotografíes. Hi ha poca gent i s'està molt tranquil.
    Bé, tocava anar a la cala Saladeta. Tinc que grimpar per les roques foradades.
    Vaig pensar, estic sola aquí Eivissa i sóc massa atrevida. Em puc caure.
    Estava pel mig i vaig continuar. Des de dalt l'acantilat apareixia la caleta d'aigues turqueses. Me'n vaig enrecordar de la brisa marina que sempre està present a Menorca i et va refrescant. A Eivissa és diferent. Estic adalt. Però què bonic! Ara toca anar baixant..., hi ha un caminet de sorra entre els arbres amb bastant desnivell que va baixant, però has de vigilar no caure de cul.
    Ja hi sóc! sana i salva!. Estic a la Saladeta.
    Hi queb la meva tovallola, sí. Es una cala que si tens poca destresa per grimpar i baixar o et falta agilitat per moure't, no és recomenable.
    I quina aigua! Aquell vert claret, transparent, amb peixets que nedaven a costat meu. Em va valdre molt la pena!!
Aquests banys no s'obliden!, je je.

   Després tornar enrera, enfilar-me per les roques..., va anar tot bé. Finalment una parada de bus solitaria. Vindrà el bus o no vindrà. Va apareixer una altre persona després un ratet d'espera. Anava a Sant Antoni de Portmay. Em va invitar a casa seva. Jo no vaig voler, me'n vaig anar cap al hotel a Eivissa ciutat.
    Estava satisfeta del dia. Em sentia bé.

    Eivissa té els accesos a la platge una mica més enrevassats a diferència de Menorca que amb un no res ja hi ets. Temps per retornar i anar cap un altre lloc. Un dia aprofitat!

   Pels que volen anar a Eivissa sols, són rutes.
Per anar a veure les salines i arribar a la platge de ses Salines, també tinc una altre història.

Foto: Cala la Salada.

15/3/24

              Va succeir l'Agost 2022