La pluja dicta un ritme quiet,
dibuixa sobre el vidre un traç de lluentor;
la nit avança sense fer soroll
i el te desprèn un baf ple d'escalfor.
Paraules que van obrir finestres al passat
i van donar a la vida un nou sentit;
encara resten vives dins de l'ombra,
com una llum que no s'ha extingit.
El camí deslliga els nusos dels dubtes
i ensenya a caminar sense temor;
mirant el present amb els ulls oberts,
troba en la calma una pau interior.
Dues certeses dormen al quadern del cor,
mentre escric amb la mirada neta:
el fil que lliga el dubte amb l'emoció,
la tria que descobreix el poeta,
l'emoció que ha deixat un rastre de llum.
Ja no cal cloure el llibre amb la vella basarda,
ni preguntar quin rumb prendrà el demà.
El temps segueix, la distància ens guarda,
i, sota el cel de pluja, per fi, s'aclareix el mar.
Alícia Llinàs Gibert 7/2026
Drets reservats d'autor
No hay comentarios:
Publicar un comentario