PANTALEON Y LAS VISITADORAS

  

De Mario Vargas Llosa.

Comentari personal sobre Pantaleón y las visitadoras.

Aquesta novel·la de Vargas Llosa m'ha sorprès per la manera com combina l’humor amb una crítica social profunda.

El to de la novel·la oscil·la entre el còmic i el tràgic, i això la fa especialment rica de matisos. —Un militar seriós, disciplinat, rep l'encàrrec d'organitzar un servei de prostitució per als soldats destinats a l’Amazònia. El contrast entre la fredor administrativa i la realitat humana que l'envolta genera situacions còmiques, però també absurdes i tristes—.

M’ha agradat molt com l’autor utilitza diferents formats narratius (cartes, informes oficials, transcripcions de noticies, diàlegs narratius...) per donar veu a una realitat plena de contradiccions.

La novel·la també mostra la progressiva transformació del protagonista, que passa de ser un home disciplinat i obedient a algú que acaba atrapat en el món que ell mateix ha contribuït a crear. Aquest procés reflecteix, d’alguna manera, la fragilitat de la raó quan es troba immersa en un entorn carregat de impulsos instontius humans i absurditats socials.

Ens mostra com fins i tot la persona més recta pot veure’s desbordada per les conseqüències de les seves accions.

És una sàtira intel·ligent, que ens fa pensar en la moral, la jerarquia i la hipocresia d’algunes institucions.

Vargas Llosa utilitza aquest escenari per mostrar la duresa i la marginalitat d’aquestes regions, però també per posar en evidència la distància entre la realitat d’aquestes zones i la burocràcia i la moralitat de la capital o de l’exèrcit. 

Elements simbòlics de la novel·la:

1. El servei de les visitadoras com a símbol social:
El servei de visitadoras —dones enviades a satisfer les necessitats sexuals dels soldats— no és només un tema literal, sinó que simbolitza la repressió sexual, la hipocresia moral i la doble moral d’una societat conservadora. És una metàfora de com les institucions intenten controlar allò que no poden eliminar o negar, i de com la sexualitat, malgrat ser tabú, forma part de la realitat humana i social.

2. La selva amazònica i el riu Amazones:
La selva i el riu representen la natura indomable, el caos i l’inconscient col·lectiu que desafia l’ordre que Pantaleón vol imposar

La novela parla de les zones remotes de la selva amazònica. Llocs gairebé inhòspits i aïllats on els soldats són destinats. Són àrees amb poca infraestructura, difícil accés i amb comunitats nadiues o petits assentaments. Les seves realitats formen part del paisatge i context on es desenvolupa la història. Representa un món gairebé aïllat i desconegut per a la majoria de la societat urbana peruana, i alhora simbolitza la força i la immensitat de la natura.

3. Pantaleón, el personatge:
Pantaleón és el símbol de l’home obsessionat amb l’ordre, la disciplina i el deure, que es veu atrapat en una situació absurda i ridícula. Representa la lluita entre la raó i el caos, i la vulnerabilitat humana davant els sistemes que volen controlar-la.

5. La burocràcia i la jerarquia militar:
La rigidesa i absurditat de la burocràcia i la jerarquia militar simbolitzen les estructures de poder que, en nom de l’ordre i la moralitat, acaben generant situacions ridícules o injustes. És una crítica a la falta d’humanitat que sovint caracteritza aquests sistemes.

        Alícia Llinàs Gibert. 7/2025