AL CAFÈ DE L'ÒPERA

           

Al cafè de l'òpera. En el programa "Diàlegs Poètics"

                   

                  Al acabar, a la finestra que                                    dona al Liceu.

                   Les entrevistes als assitents              

UNA TARDA DIFERENT AL CAFÈ DE L'ÒPERA 

     Van arribar al Cafè de l'Òpera, un dels establiments més emblemàtics de les Rambles de Barcelona. Situat just davant del Gran Teatre del Liceu, aquest cafè històric havia estat un lloc de trobada per a artistes, intel·lectuals i bohemis des de finals del segle XIX.

     El Cafè de l’Òpera estava banyat d' una llum càlida i acollidora, a dalt en una sala petita amb un ambient íntim i relaxant, esperàvem l'entrevista d'una cantant.

     És una sala que ja ens és familiar a tot el grup i la gaudim sempre molt. Un lloc per retrobar-nos i fer llaços d'amistat. Immortalitzem la tarda amb imatges nostres, fent constància de la nostra presència.

     Ens sentim encuriosits per conèixer de primera mà un tros de vida de l'artista que ens ve a veure al programa. "Diàlegs poètics".

     Ens agrada observar l'artista, escoltar les seves històries. 

     Jo sovint trobo que les experiències humanes són les més poderoses fonts materials per començar a escriure.

     Som un grup de persones que esperem avui amb expectació, l’arribada de la cantant Maria Muñoz, per a una entrevista molt esperada. 

     Però la noticia de cancel·lació de l'entrevista va irrompre amb molta decepció per tot el grup d’assistents.

     Però, lluny de rendir-se, la Antònia Pilar va decidir transformar aquell desengany en una oportunitat única i es va adreçar al públic.

—Bona tarda a tots! —va dir amb un somriure radiant i amb determinació.

    Avui tenim un canvi de plans inesperat. La cantant Maria Munoz, no podrà acompanyar-nos, però no per això deixarem que aquesta tarda sigui menys especial. Què us sembla si avui sou vosaltres els protagonistes?

     Un silenci expectant va caure sobre la sala, però ens vam mirar i ens vam somriure tímidament. Havíem d'explicar la nostra trajectòria, com ens ha mogut l'afany d' escriure, com ens inspirem.

     Com que tot el grup feia tant de temps que ens veiem no ens vam sentir cohibits sinó que vam agafar molta il·lusió. Vaig notar que havia interès en explicar un tros de les nostres vides.

     I van començar les entrevistes.

     L'Antònia Pilar escoltava amb atenció fent preguntes que obrien la porta a histories fascinants.

—Sempre he escrit poesia —va dir un poeta. Les meves inspiracions venen dels moments més senzills: el so de la pluja, un somriure, una mirada diferent, un objecte, un aconteixament, un somni...

     Escriure unes paraules en un paper, expressar els sentiments pot ser la salvació. Escriure per recordar, per curar, per no oblidar mai...

     La tarda va transcórrer entre versos improvisats i històries de vida com un tapís d’emocions inoblidables.

    La màgia d’aquell moment va fer que tots oblidessim la decepció inicial.

—Gràcies a tots per compartir un tros de vosaltres va dir l'Antònia Pilar.

La poesia és a cadascun de nosaltres.

     En aquesta tarda vam forjar llaços nous i profunds tots plegats. Va ser una altra tarda plena d’emocions que ja no oblidarem.

     Cada intervenció va ser un tros de vida compartit, una finestra del cor de cadascú.

                       Alícia Llinàs Gibert 6/24

Actuació a Pineda de Mar. A la platja dels Pescadors. 20/7/24