QUI ETS ARA? PARLA'M

                   

                      EM DIC MOZART.

     Em dic Wolfgang Amadeus Mozart, i em pregunten sobre la meva creativitat com a compositor. 

    El meu pare era un músic professional, tocava el violí a l'orquestra de l'arquebisbe de Salzburg. Em va ensenyar música de molt petit. Jo preferia tocar música que jugar amb els amics. Em van educar aviat, a comporta-me com un adult, eren els principis pedagògics de l'època.

    La meva vida estava regida per un horari estricte de pràctica musical, estudis i comportament exemplar. El meu pare insistia que la disciplina era la clau de l'èxit, per poder desenvolupar les meves habilitats musicals a un nivell extraordinari. La seva passió per la música i la seva dedicació a l'ensenyament van marcar profundament la meva vida des de molt petit. El pare em feia viatjar, conèixer ambients nous, així, - et sortiran les notes per composar-, deia. Amb només 5 anys ja feia les meves primeres composicions, m'explicava el pare. Viatjavem per Europa: Alemanya, Londres, França, la Haya.

    A Londres, quan jo tenia 9 anys, vaig fer els meus primers passos importants com a compositor. Vaig escriure les meves primeres simfonies durant aquest viatge. 

    Em preguntes sobre la meva creativitat com a compositor. Les composicions les tinc en el cap dies i dies, les meves motivacions interiors tant profundes com superficials m'estimulen a crear música i la falta de temps també. Sempre tinc molt a fer. Amb la intensitat de les notes, amb el seus sons, m'expresso sense paraules. Per persuadir, per donar benestar, per celebrar..., la música per mí supera a les paraules. Expressar els meus sentiments, les meves inquietuds verbalment no em fa sentir còmode. A l'època que visc l'expressió amb paraules de l' ànima va dirigit més als poetes. Per innovar, creo un personatge en el que em sento vinculat. Amb la música dramàtica genero l'acció del text, que en el cas de l'escriptura hauria de descriure les sensacions i passions. Tot ho tradueixo en música. El que no és creïble, ho faig creïble, el que no es percep per la seva senzillesa vull donar-li importància. Investigo amb la música per fer realitat les idees, les meves invencions, sensacions, impulsos psicològics dels personatges.Cada nota, cada instrument i cada melodia estan dissenyats per reflectir la profunditat emocional i la complexitat dels personatges, fent que la música no només acompanyi, sinó que enriqueixi la història que s'explica.

     Les notes em creuen el cap, la ploma va més lenta que el meu sorgir de les notes. 

    Els personatges els creo de forma intuïtiva i preconscient. La música és la meva vida. La vida no m'impulsa, tampoc la relació amb les persones que no és un vincle important per mi, més aviat la soledat em protegeix de possibles ferides. De lo més quotidià em surt la música de forma impensable.

    En les meves òperes, les melodies i temes es transformen i els personatges van evolucionant musicalment. Utilitzo l’harmonia i la selecció d'instruments i diferents tècniques musicals per reflectir l'estat emocional i la caracterització dels personatges, donant-los vida. Així els instruments de vent, com la flauta o l'oboè, sovint s'utilitzen per personatges femenins o moments de delicadesa. Els metalls i les cordes greus per indicar poder, força o perill. 

    Poso l'exemple de l'òpera Don Giovanni, que vaig estrenar el 1787, està basada en el mite de Don Juan. La opera segueix les aventures i la caiguda d'aquest seductor impenitent. 

    El canvi en la música mostra la trajectòria d'en Giovanni des de el poder i la seducció fins a la desesperació i la condemna. Per exemple, en Don Giovanni, l'ús de trombons en l'escena final amb el Commendatore creo una atmosfera de terror i solemnitat.

    La música de Don Giovanni que he creat és profunda i inquietant, reflectint la moralitat, el poder del destí, i la justícia divina. 

    Tens ganes d'escoltar la meva òpera Don Giovanni?

                  VIENA. Set 1791.

    El meu amic ha vingut a veure'm.

      Benvolgut amic!, sóc Konstanze, la seva dona. Està a l'habitació estirat al llit, esbufegant molt.

      Hola Mozart!

      Han passat els anys des de que ens vam veure. 

      Sé que estàs malalt. 

      Sí. La malaltia s'ha apoderat del meu cos debilitant- me cada dia més, la febre em fa suar i cada respiració es un esforç dolorós per mi.

      El meu propi destí s'acosta i no el puc modificar, però la meva ment, bulleix de melodies que necessito alliberar. Fa uns mesos vaig rebre un encàrrec. El de fer un Rèquiem. Primer ho vaig assumir com una feina més, però ara mentres sento que la vida s'escapa poc a poc, el Rèquiem ha pres per mi una nova significació. Es una oportunitat per transmetre el que sento en aquests moments finals. Cada nota, cada acord, em vé directament del meu cor. Les melodies ara em surten desesperades, però al hora, tranquil·litzadores del meu destí inevitable. En aquest Rèquiem vull capturar la bellesa de la vida abans que la mort m'emporti. 

      Però, el pensament de no poder veure el meu Rèquiem acabat em pesa al cor, però serà suficient perquè altres el puguin completar. Penso que aquest Rèquiem no és només per mi, és per a tots aquells que han estimat, que han patit i que han buscat un significat a la seva existència. 

      És el meu regal final, la meva darrera obra.

    En Mozart mor el desembre del 1791

                Alícia Llinàs Gibert. 6/24