Llocs per contemplar.
Estiu 2021.
Com tots els indrets de Menorca és un lloc per contemplar i trobar-se en sí mateix.
Feia un dia brillant. El sol banyava els carrers amb la seva llum daurada. Em vaig apropar al pintoresc port natural, de la badia, envoltat de palmeres. Es un port esportiu amb iots, i també pesquer amb barquetes amarrades, que es van bressolant per la brisa marina. Mirant cap al mar d'aigües tranquil·les reflectint el blau intens del cel, es troben les casetes blanques menorquines. Un lloc per gaudir del silenci al nord de l'illa. Em deixo hipnotitzar per el color blavós de l'aigua.
Caminant per tota la llargada del port natural, vaig anar fent camí a peu vorejant el port, camí cap a la platja de Ses Salines, buscant llocs màgics vora el mar, on l'aire era impregnat amb l'olor de sal i peix fresc. De tant en tant em descalçava i feia un bany de peus en aquesta aigua cristal·lina. Amb sorpresa vaig arribar a una encantadora casa menorquina, amb un petit barquet de pesca amarrat al costat.
Em vaig aturar un moment per admirar la vista, i de sobte, vaig veure una petita portella de fusta que duia al porxo de la casa. Vaig sentir una irresistible temptació d'entrar i explorar-ne l'interior. Em deixaria veure la casa? Li vaig dir a la senyora que em va venir a rebre, estic coneixent Menorca.
I tant que sí!, amb va dir.
Em vaig apropar i quina sort va ser que em van convidar a entrar a la casa, vaig quedar fascinada per la seva senzillesa i encant rústic. Em va impressionar la bellesa de la decoració tradicional menorquina, amb les seves parets de pedra encalades, els sostres amb bigues de fusta i els detalls artesanals que adornaven cada racó. El porxo amb els arcs típics menorquins, que miren el mar.
Em van explicar la història de la casa i la seva relació amb el mar i la pesca, i em vaig sentir enamorada del lloc.
Els raigs de sol que il·luminen les seves parets, i les finestres obertes al mar, que deixen veure l'interior, les seves cortines que el vent fa onejar són un bonic record que em vaig emportar de la simplicitat d'aquesta vida a la vora del mar.
Després de la visita, vam sortir al pati interior i vam gaudir d'una tassa de te mentre contemplàvem les tranquil·les aigües del port. Va ser un moment de pau i serenitat, on el temps semblava haver-se aturat i només existia l'alegria de viure l'experiència al màxim.
Vaig deixar que el murmuri suau de les ones em treies les meves preocupacions mentre vaig banyar els peus cansats en les aigües tranquil·les just al costat de la casa. La sensació refrescant de l'aigua marina em va revitalitzar el meu esperit, estava en un lloc idíl·lic, un raconet vora el mar, en una casa , on era un privilegi gaudir i conèixer la vida tranquil·la que s'hi viu.
Vaig marxar amb el record d'un passeig inoblidable pel port de Fornells, una
experiència que mai oblidaré i que sempre guardaré com un tresor en el meu cor.
Després de gaudir d'aquest moment de relaxació, tornar enrere pel mateix camí
d'arribada no se'm va fer gens cansat. Vaig decidir explorar una mica més i em vaig dirigir cap a la torre de defensa, a l'altre banda del poble, passant per l'Església de Sant Antoni Abat i al davant l'olivera centenària.
Pel camí, si preguntes si hi ha platja et diuen que no en tenen. La més propera des de la bocana, és la cala Tirant a 1km. Tenim petits raconets entre les roques on et pots banyar, es formen piscines naturals. Veuràs que hi han instal·lades unes escaletes a les roques que et baixa fins l'aigua.
Sortint del poble veuràs la torre de defensa de quan érem colònia anglesa. És una estructura imponent que s'alça majestuosa sobre el port. Els seus murs de pedra i la seva presència impregna l'aire amb una sensació de misteri i grandesa.
Puja que et valdrà la pena!
Vaig pujar-hi amb curiositat, pel camí de pedra que portava a la part superior de la torre. M'anava girant per observar la preciosa badia i quan vaig arribar a dalt, encara la vista era més espectacular.
El persistent embat del vents, modela la cara nord de la illa, formant espectaculars paisatges i formacions rocoses.
El vent bufava fort i els cabells voleiaven tapant-me els ulls i tota jo em balancejava mentre feia fotografies. Aquí bufa bé el vent: vents de gregal; el juriol, tramuntana; cap al setembre.
Des de dalt de la torre, es pot veure el far de Cavalleria i en tota la superfície, la bocana, l'ample escletxa del mar que s'endinsa cap a la terra, rodejada de
muntanyes. Vaig quedar hipnotitzada per la bellesa d'aquesta panoràmica, amb els seus contrastos entre el blau profund del mar i el verd exuberant de la natura i les casetes blanques arran de mar. Era com si el temps s'hagués aturat, i només hi havia l'eternitat de l'horitzó i la serenor de l'entorn.
Va ser una experiència que em va recordar la importància de prendre's el temps per connectar amb la natura i gaudir de les meravelles que ens ofereix el món que ens envolta. Amb la ment plena de records inoblidables, vaig marxar de la població de Fornells amb una gran satisfacció.
Feia un dia brillant. El sol banyava els carrers amb la seva llum daurada. Em vaig apropar al pintoresc port natural, de la badia, envoltat de palmeres. Es un port esportiu amb iots, i també pesquer amb barquetes amarrades, que es van bressolant per la brisa marina. Mirant cap al mar d'aigües tranquil·les reflectint el blau intens del cel, es troben les casetes blanques menorquines. Un lloc per gaudir del silenci al nord de l'illa. Em deixo hipnotitzar per el color blavós de l'aigua.
Caminant per tota la llargada del port natural, vaig anar fent camí a peu vorejant el port, camí cap a la platja de Ses Salines, buscant llocs màgics vora el mar, on l'aire era impregnat amb l'olor de sal i peix fresc. De tant en tant em descalçava i feia un bany de peus en aquesta aigua cristal·lina. Amb sorpresa vaig arribar a una encantadora casa menorquina, amb un petit barquet de pesca amarrat al costat.
Em vaig aturar un moment per admirar la vista, i de sobte, vaig veure una petita portella de fusta que duia al porxo de la casa. Vaig sentir una irresistible temptació d'entrar i explorar-ne l'interior. Em deixaria veure la casa? Li vaig dir a la senyora que em va venir a rebre, estic coneixent Menorca.
I tant que sí!, amb va dir.
Em vaig apropar i quina sort va ser que em van convidar a entrar a la casa, vaig quedar fascinada per la seva senzillesa i encant rústic. Em va impressionar la bellesa de la decoració tradicional menorquina, amb les seves parets de pedra encalades, els sostres amb bigues de fusta i els detalls artesanals que adornaven cada racó. El porxo amb els arcs típics menorquins, que miren el mar.
Em van explicar la història de la casa i la seva relació amb el mar i la pesca, i em vaig sentir enamorada del lloc.
Els raigs de sol que il·luminen les seves parets, i les finestres obertes al mar, que deixen veure l'interior, les seves cortines que el vent fa onejar són un bonic record que em vaig emportar de la simplicitat d'aquesta vida a la vora del mar.
Després de la visita, vam sortir al pati interior i vam gaudir d'una tassa de te mentre contemplàvem les tranquil·les aigües del port. Va ser un moment de pau i serenitat, on el temps semblava haver-se aturat i només existia l'alegria de viure l'experiència al màxim.
Vaig deixar que el murmuri suau de les ones em treies les meves preocupacions mentre vaig banyar els peus cansats en les aigües tranquil·les just al costat de la casa. La sensació refrescant de l'aigua marina em va revitalitzar el meu esperit, estava en un lloc idíl·lic, un raconet vora el mar, en una casa , on era un privilegi gaudir i conèixer la vida tranquil·la que s'hi viu.
Vaig marxar amb el record d'un passeig inoblidable pel port de Fornells, una
experiència que mai oblidaré i que sempre guardaré com un tresor en el meu cor.
Després de gaudir d'aquest moment de relaxació, tornar enrere pel mateix camí
d'arribada no se'm va fer gens cansat. Vaig decidir explorar una mica més i em vaig dirigir cap a la torre de defensa, a l'altre banda del poble, passant per l'Església de Sant Antoni Abat i al davant l'olivera centenària.
Pel camí, si preguntes si hi ha platja et diuen que no en tenen. La més propera des de la bocana, és la cala Tirant a 1km. Tenim petits raconets entre les roques on et pots banyar, es formen piscines naturals. Veuràs que hi han instal·lades unes escaletes a les roques que et baixa fins l'aigua.
Sortint del poble veuràs la torre de defensa de quan érem colònia anglesa. És una estructura imponent que s'alça majestuosa sobre el port. Els seus murs de pedra i la seva presència impregna l'aire amb una sensació de misteri i grandesa.
Puja que et valdrà la pena!
Vaig pujar-hi amb curiositat, pel camí de pedra que portava a la part superior de la torre. M'anava girant per observar la preciosa badia i quan vaig arribar a dalt, encara la vista era més espectacular.
El persistent embat del vents, modela la cara nord de la illa, formant espectaculars paisatges i formacions rocoses.
El vent bufava fort i els cabells voleiaven tapant-me els ulls i tota jo em balancejava mentre feia fotografies. Aquí bufa bé el vent: vents de gregal; el juriol, tramuntana; cap al setembre.
Des de dalt de la torre, es pot veure el far de Cavalleria i en tota la superfície, la bocana, l'ample escletxa del mar que s'endinsa cap a la terra, rodejada de
muntanyes. Vaig quedar hipnotitzada per la bellesa d'aquesta panoràmica, amb els seus contrastos entre el blau profund del mar i el verd exuberant de la natura i les casetes blanques arran de mar. Era com si el temps s'hagués aturat, i només hi havia l'eternitat de l'horitzó i la serenor de l'entorn.
Va ser una experiència que em va recordar la importància de prendre's el temps per connectar amb la natura i gaudir de les meravelles que ens ofereix el món que ens envolta. Amb la ment plena de records inoblidables, vaig marxar de la població de Fornells amb una gran satisfacció.
Alícia Llinàs Gibert.
Va succeir el 9/21.
Recordat el 4/24
No hay comentarios:
Publicar un comentario